Distribució i comercialització del cafè
El cafè es un dels primers productes de consum arreu del món i sobretot als països occidentals. Concretament a Catalunya prop del 80 % de llars en consumeixen al menys un cop l´any i una part molt important d´aquestes prenen més de 3 tasses diàries de mitja per persona.
Això son, evidentment, només xifres que als industrials i distribuïdors els hi son familiars, però que pel consumidor/a habitual, no relacionat amb el sector, son magnituds difícils de mesurar.
El que aquest consumidor/a sap es que per tal de poder satisfer el seu desig de prendre una tassa de cafè, ho pot fer a casa seva o quan, desenvolupant la seva activitat personal o professional diària, troba una variada oferta als diversos locals de hostaleria o inclús a la mateixa oficina o lloc de treball. En tots els casos el consumidor coneix on adquirir el seu cafè, depenent de si el prendrà a casa o no, però probablement no sap com ha arribat aquest cafè fins allí.
A la llar es consumeix majoritàriament cafè molt per fer servir en cafeteres tipus Napolitana. El cafè molt s´adquireix en els establiments d´alimentació, els quals els podríem agrupar principalment en Hipermercats, Supermercats i Autoserveis.
La distribució des del proveïdor/torrefactor fins al punt de venda, quan està a disposició del consumidor final, s´ha anat simplificant al llarg del darrers vint anys degut a l´implementació progressiva de grans i mitjanes superfícies comercials, així com a la agrupació i fusió de xarxes de supermercats com a reacció a les primeres.
Tot aquest desenvolupament progressiu de les fórmules de distribució comercial ha generat una necessitat de canviar els circuits de distribució de mercaderies, substituint el repartiment de mercaderies directament des del proveïdor botiga per botiga, a la concentració en grans volums en plataformes logístiques, que gestiona cada empresa o cadena de supermercats.
A l´hosteleria el panorama de distribució és significativament diferent, n´hi ha més de 250.000 punts de consum entre hotels, restaurants, cafeteries, bars, cerveceries, fast food i hospitals, sense comptar els milers de dispensadors automàtics de vending o les cafeteries situades dins de les oficines.
Per tot això i degut a que encara la gran majoria d´aquests punts són negocis i empreses petites i mitjanes, moltes inclús societats unipersonals que no estan organitzades en agrupacions funcionals, la distribució logística de les mercaderies es realitza majoritàriament punt per punt directament des del proveïdor.
Si a això afegim que el més habitual es que el cafè sigui torrat en grà sense moldre i preparat per maquinaria professional, que no es pot fer servir a la llar, ens adonem d´un altre diferencia fonamental entre el consum al la llar i fora d´ella.
En el futur pròxim, la distribució de les mercaderies, en aquest cas el cafè, tant a Catalunya com a Espanya, anirà lligat a l´evolució de diversos factors, entre els quals relacionem el que es consideren mes importants:
Horaris comercials
Jornada laboral
Mapa dels espais de lleure ( centres d´oci )
Mapa dels espais i superfícies comercials
Concentració de compres per grups o cadenes de gran consum
Concentració de compres i serveis per grups o cadenes de hostaleria
Legislació en matèria de transport, manipulació i higiene alimentar
Jaume Marcé